Incrementa la demanda d'informes no financers. Què implica per a les empreses?

Últimament, hi ha hagut una demanda creixent d’informes no financers. Però, què implica l’informe no financer?

La idea general de la responsabilitat social corporativa (RSC) té les seves arrels a principis del segle XX, guanyant una atenció creixent durant les dècades de 1950 i 1960. Durant aquest període, algunes empreses van començar a reconèixer que la seva obligació envers la societat anava més enllà dels compromisos financers. Com a resultat, aquesta consciència va motivar l’autoavaluació sobre iniciatives socials i ambientals.

Durant la dècada de 1990, el concepte de la ‘Triple Bottom Line’, encunyat per John Elkington, va guanyar impuls. Aquest concepte subratllava la idea que les empreses haurien d’avaluar el seu èxit no només en termes financers, sinó també en termes d’impacte social i ambiental. A finals de la dècada de 1990, es va establir la Iniciativa Global de Reporting (GRI).

El GRI va desenvolupar un marc integral per a la presentació d’informes de sostenibilitat, oferint pautes per a les organitzacions perquè divulguin el seu rendiment econòmic, ambiental i social. Actualment, hi ha més de 100.000 informadors del GRI ubicats en més de 100 països.

Després de l’establiment del GRI, van sorgir diversos marcs i estàndards d’informes de sostenibilitat a escala mundial, incloent-hi la Sèrie AA1000, la ISO 26000 i el Carbon Disclosure Project (CDP). El panorama dels informes es tornava cada vegada més complex, fins i tot abans d’endinsar-se en els desenvolupaments dels anys 2000.

En els darrers anys, hi ha hagut un augment notable de l’interès dels inversors per la informació no financera. Molts inversors ara consideren que els factors Ambientals, Socials i de Governança (ESG) són crucials per comprendre les perspectives a llarg termini d’una empresa. Les consideracions ESG (Environmental, Social and Governance)   s’han convertit en una part integral de les decisions d’inversió, impulsant nombroses borses de valors de tot el món a defensar o exigir informes ESG entre les empreses cotitzades.

Aquí és on observem una divergència en els requisits d’informes no financers. Alguns informes són explícitament obligatoris per diversos mercats financers globals, amb la finalitat d’informar sobre la presa de decisions financeres abordant (sovint de manera obligatòria) els riscos i les oportunitats. D’altra banda, hi ha informes destinats a compartir amb tots els interessats per mostrar impactes positius en l’àmbit ambiental i socialment responsable. Aquest aspecte gira al voltant de la participació dels interessats, la cultura corporativa i la reputació. Aquests informes d’’impacte social’ serveixen com a eines valuoses per a les organitzacions per comunicar la seva dedicació a la RSC, destacar èxits i demostrar responsabilitat davant dels interessats. Juguen un paper fonamental en la construcció de confiança, l’atracció d’inversors socialment conscients i el foment de relacions positives amb clients i comunitats. Podem examinar ambdós requisits.

Introducció de la Directiva de Reportatge de Sostenibilitat Corporativa (CSRD)

El 5 de gener de 2023 va entrar en vigor la Directiva d’informació corporativa sobre sostenibilitat (CSRD), després de la seva adopció pel Consell Europeu el 28 de novembre de 2022. La nova Directiva revisa la Directiva sobre informació no financera (NFRD) de 2014, amplia l’àmbit d’aplicació de les empreses obligades i reforça els requisits d’informació.

Aquesta iniciativa de la UE requereix que totes les grans empreses i totes les empreses cotitzades (excepte les microempreses cotitzades) divulguin informació sobre el que consideren com els riscos i oportunitats derivats de qüestions socials i ambientals i sobre l’impacte de les seves activitats en les persones i el medi ambient.

El CSRD va més enllà de la NFRD, ampliant els estàndards de reportatge de sostenibilitat de la NFRD. Aproximadament 11.000 empreses estaven sota l’àmbit de la NFRD, mentre que 50.000 empreses hauran de complir amb els requisits de reporting del CSRD.

L’objectiu del CSRD és proporcionar transparència que ajudi inversors, analistes, consumidors i altres interessats a avaluar millor el rendiment de sostenibilitat de les empreses de la UE, així com els impactes i riscos comercials relacionats.

CSRD es basa en el concepte de doble materialitat. Les organitzacions hauran de divulgar informació sobre com les seves activitats empresarials afecten el planeta i la seva gent, i com els seus objectius, mesures i riscos de sostenibilitat impacten en la salut financera del negoci. Per exemple, a més de requerir que una organització informi sobre el seu ús i costos d’energia, el CSRD exigeix que informi sobre mètriques d’emissions que detallin com aquest ús d’energia impacta el medi ambient, objectius per reduir aquest impacte i proporcionar informació sobre com l’assoliment d’aquests objectius afectarà les finances de l’organització.

És important destacar que el CSRD vol que les empreses preparin els seus informes en format XHTML (Format Electrònic Únic Europeu – ESEF), ja que la informació reportada ha de ser fàcilment accessible per als inversors i altres interessats a la base de dades del Punt d’Accés Únic Europeu (ESAP).

Com a guia, el compliment del CSRD es farà de manera gradual des del 2024 fins al 2029, principalment basant-se en l’herència de la NFRD o la mida de l’empresa.

A partir de l’exercici financer de 2024 (informes el 2025): El compliment és obligatori per a les organitzacions que ja estan obligades a complir amb la NFRD. Això inclou totes les organitzacions cotitzades en un mercat regulat de la UE amb 500 o més empleats. A partir d’aquí, hi ha un calendari d’adaptació que actualment está en procés de revisió i que está inicialment previst que sigui el següent:

Així mateix, s’introdueix l’obligació, a escala de la UE, d’un informe d’assegurament (verificació) amb un abast limitat de la informació sobre sostenibilitat, amb l’objectiu de passar a un assegurament raonable a llarg termini (s’estima que per a l’any 2028). La certificació d’assegurament ha de provenir d’un auditor o certificador independent acreditat, assegurant que la informació de sostenibilitat compleix els estàndards de certificació que han estat adoptats per la UE. Cal destacar que, a Espanya, l’obligació de verificar, amb un abast limitat, la informació de sostenibilitat inclosa a l’Estat d’Informació No Financera ja existia des de l’any 2018 (Llei 11/2018).

Tot i que pot no tenir un efecte immediat en moltes organitzacions, és innegable que els informes no financers eventualment influiran totes les entitats en certa mesura. Aquesta influència podria derivar de factors com les demandes de la cadena de subministrament, l’adhesió als objectius de zero emissions, les avaluacions dels mercats financers o la creixent importància de la transparència amb els interessats.

Els informes d’impacte social

Els informes d’impacte social són similars als informes anuals i sovint es realitzen al mateix temps. Mostren a totes les audiències i parts interessades els resultats beneficiosos i els plans futurs que l’empresa està realitzant a través dels compromisos ambientals, laborals, comunitaris i filantròpics. Aquests inclouen no només els beneficis intrínsecs que la responsabilitat social té per al planeta i la societat, sinó també el retorn vital de la inversió social. Això inclou estalvis operatius i financers, el compromís dels empleats i beneficis en el resultat final que són vitals per a les licitacions, la puntuació ESG per a la inversió financera, la sostenibilitat organitzativa, els consells per al desenvolupament futur i, en última instància, la sostenibilitat empresarial a llarg termini. Són un pas perfecte cap al CSRD. 

Els informes d’impacte inclouen accions i mètriques ambientals i socials i per tant, pot incloure dades sobre emissions de carboni, consum d’energia, reducció de residus, diversitat i inclusió, benestar dels empleats i compromís comunitari. També hauria d’involucrar la participació de diverses parts interessades, inclosos empleats, clients, comunitats locals i inversors. Comprendre les perspectives i preocupacions dels interessats ajuda les organitzacions a abordar qüestions socials de manera més efectiva.

Les empreses també poden informar sobre els seus esforços per contribuir positivament a les comunitats en què operen. Això podria implicar iniciatives filantròpiques, suport a l’educació i la salut locals o altres projectes de desenvolupament comunitari.

Els informes d’impacte social serveixen per a la doble funció de responsabilitat i transparència. Permeten a les organitzacions mostrar el seu compromís amb la responsabilitat social, construir confiança amb les parts interessades i respondre a la creixent demanda perquè les empreses operin de manera sostenible i socialment conscient. Aquest tipus d’informes poden ser voluntaris actualment, però és probable que siguin exigits per organismes reguladors en els pròxims anys.

Informar o no informar

Sens dubte, informar sobre els impactes ambientals i socials de les empreses és molt més beneficiós que mantenir-se en silenci sobre el tema. Els informes d’impacte serveixen com a eines inavaluables en màrqueting i comunicació, oferint una manera de substanciar i mostrar iniciatives positives i socialment responsables. L’Acreditació de Responsabilitat Social Corporativa (CSR-A) ha introduït  un sistema estructurat que facilita un procés senzill per a establir punts de referència sobre les activitats socialment responsables d’una organització.

Aquests informes juguen un paper crucial en la preparació per als possibles requisits obligatoris futurs, com el CSRD. A més, ofereixen informació valuosa per als processos de licitació, el compliment de les normes ESG i la satisfacció de les sol·licituds dels interessats externs. En definitiva, participar en la creació d’informes d’impacte social és un pas proactiu per preparar la vostra organització per complir amb els compromisos de sostenibilitat futurs.

Si vols llegir més articles de la revista GGI Insider, pots fer-ho fent click aquí.